L’UPF-Centre for Animal Ethics (UPF-CAE) és un centre d’estudis amb seu a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona dedicat a l’ètica animal. Intenten promoure els plantejaments ètics no-especistes en el món acadèmic, la política, els mitjans de comunicació i l’opinió pública.
La seva web: https://www.upf.edu/web/cae-center-for-animal-ethics
Un dels vídeos divulgatius que ha realitzat es “Desaprendamos”:
“Una de les conseqüències de la dominació dels animals no humans és el canvi de la nostra percepció sobre ells. Eliminant les seves conductes naturals i ignorant els seus interessos més bàsics, els animals no humans acaben sent associats a l’ús que d’ells es fa.
L’ésser humà, obligant als altres animals a oblidar-se de qui realment són, oblida també en aquest procés el que en algun moment va saber.”
A la seva publicació “Recomenacions per a una cobertura periodística ètica dels altres animals” trobem aquesta declaració:
“Avui en dia, la idea que els interessos humans es troben per sobre dels interessos dels animals d’altres espècies ja no és defensable. Que el patiment dels animals importa i que no es poden passar per alt els interessos d’un individu pel sol fet de pertànyer a una altra espècie constitueix un dels grans progressos morals de la humanitat. Que els altres animals mereixen consideració ètica perquè tenen interessos propis no només és una idea filosòfica àmpliament acceptada, sinó també científicament mantinguda des de Charles Darwin i, més recentment, de manera contundent des dels camps de la neurociència, la biologia evolutiva o l’etologia i la cognició animal –que han corroborat que els altres animals també experimenten dolor físic i psicològic, emocions i sentiments–. L’any 2012, un ampli grup de científics i científiques de reconegut prestigi van signar la Declaració de Cambridge sobre la Consciència, en què es reconeix que una gran majoria dels animals no humans tenen consciència. D’altra banda, l’any 2009 el Tractat de Lisboa va reconèixer la rellevància jurídica del patiment dels animals no humans per a la legislació europea.”
La seva adreça web:
https://www.upf.edu/ca/web/cae-center-for-animal-ethics
https://www.upf.edu/ca/web/cae-center-for-animal-ethics/animal-ethics
Alhora, la humanitat ha fet enormes progressos ètics. Hem passat de pensar que no cal colpejar o fer treballar massa dur a esclaus i dones a rebutjar l’esclavitud i defensar la igualtat de gènere i de raça. Ens hem adonat que no només és la nostra tribu la que importa, i hem començat a veure que alguns principis ètics tenen validesa més enllà d’una nació, generació o fins i tot espècie. I mentre entre els filòsofs antics només alguns individus amb visió de futur argumentaven en defensa de les dones i els animals, avui en dia gairebé ningú nega que el patiment dels altres animals importa, ni que es pugui passar per alt els interessos d’un individu pel sol fet de pertànyer a una altra espècie. L’ètica animal s’ensenya avui dia en les principals universitats de tot el món i és un camp d’estudi cada vegada més gran no només en filosofia, sinó també en política, sociologia, psicologia, comunicació, etologia, biologia evolutiva, literatura, educació i dret –sobretot des que el Tractat de Lisboa (2009) va reconèixer la rellevància jurídica del patiment dels animals per la legislació europea.
Tot i aquests esforços, encara som objecte de prejudicis inconscients de tipus sexista i racista i, fins i tot amb més freqüència, ens dominen els prejudicis antropocèntrics i especistes. Aquest tipus de biaixos ideològics afecten no només la forma en com percebem el món i dissenyem les institucions i doctrines morals, sinó fins i tot la forma de parlar, ensenyar i difondre les notícies. La detecció dels prejudicis antropocèntrics i especistes en els diferents àmbits socials, així com la comprensió dels diferents impactes que les indústries basades en l’explotació animal tenen en camps com la salut, la pobresa o la sostenibilitat, requereix d’un enfocament multidisciplinar. L’UPF-Centre for Animal Ethics (UPF-CAE) té com a objectiu facilitar aquesta confluència de camps perquè les universitats puguin contribuir a que la societat sigui més humana i sostenible.”