Recull d’arguments, idees, dades i altres coses per plantejar la imperiosa necessitat de salvar als animals de les mans dels humans inhumans.
“No hi ha sospita de rendició quan es milita per convicció”
Similitud
Què fa que les persones respectem a les altres persones?.
El nostre marc moral impedeix fer mal als humans.
Però aquest marc moral ha anat variant al llarg de la civilització protegint primer a aquells que eren mes semblants en quant a raça, sexe, comunitat o classe social per anar incloent després als mes diferents.
Dins de la nostra ètica la pertinença a un altre especie es la última barrera que queda per abatre i així assumir el principal valor exigible per no fer mal: valorar la capacitat de sofrir que te un individuo.
Els animals son molt propers a nosaltres. Tenen actituds, emocions i capacitats relacionals que podem reconèixer com nostres. Nomes cal conviure amb ells per adonar-se’n. Però excepte dels gossos i dels gats en vivim desconnectats.
No fer mal a aquells que en poden sentir:
Sembla un raonament lògic. Valorar la capacitat de sofrir per decidir no fer mal.
Però la moral imperant ens deixa tenir tant menyspreu cap als animals que així podem seguir ocultant-nos a nosaltres mateixos la forma en que estem tractant-los, la explotació i el sotmetiment salvatge que utilitzem amb ells per poder continuar amb el aprofitament exorbitat i inmoral que en fem.
Valors:
“Una educació basada en l’empatia, la compassió, la no-violència i la justícia cap als animals fomenta la cultura de la pau i es transformadora.”
“Avui en dia, la idea que els interessos humans es troben per sobre dels interessos dels animals d’altres espècies ja no és defensable. Que el patiment dels animals importa i que no es poden passar per alt els interessos d’un individu pel sol fet de pertànyer a una altra espècie constitueix un dels grans progressos morals de la humanitat. Que els altres animals mereixen consideració ètica perquè tenen interessos propis no només és una idea filosòfica àmpliament acceptada, sinó també científicament mantinguda des de Charles Darwin i, més recentment, de manera contundent des dels camps de la neurociència, la biologia evolutiva o l’etologia i la cognició animal –que han corroborat que els altres animals també experimenten dolor físic i psicològic, emocions i sentiments–. L’any 2012, un ampli grup de científics i científiques de reconegut prestigi van signar la Declaració de Cambridge sobre la Consciència, en què es reconeix que una gran majoria dels animals no humans tenen consciència. D’altra banda, l’any 2009 el Tractat de Lisboa va reconèixer la rellevància jurídica del patiment dels animals no humans per a la legislació europea.”
Centre d’Ètica Animal-Universitat Pompeu Fabra
Podeu llegir un document sobre les característiques de la explotació i matança d’animals (i si voleu us el podeu baixar):